Judit Rambla Cortadellas – Espai Personal

Apuntes para un ensayo de la plástica

Públic

¿Por qué hay que pintar? ¿Qué nos aporta la pintura en un mundo donde las imágenes nos rodean constantemente y en el que domina la inmediatez? “Apuntes para un ensayo de la plástica” busca responder a estas preguntas fundamentales – este proyecto es esencialmente el planteamiento inicial para un futuro libro; una exploración ensayística de mi concepción particular de la pintura.

Este proyecto nace de la necesidad personal de explicarme por qué, tras la muerte de mi madre, lo pictórico ha sido imperante para mí. “Apuntes para un ensayo de la plástica” proyecta las ideas principales que he desarrollado a lo largo de mi experiencia con lo artístico – la pintura, para mí, es el espacio en el que cuidar la falta de sentido inherente a la condición humana, un refugio que nos permite atender la subjetividad y harmonizar heterogeneidades y contradicciones.

El desarrollo metodológico del proyecto combina la investigación bibliográfica con la práctica pictórica y la investigación-acción. He revisado textos fundamentales de autores a los que admiro para construir una base teórica sólida, mientras que la investigación pictórica me ha permitido entonar un por qué para mi pintura- además, pude celebrar un encuentro en mi taller con profesionales de diversas disciplinas, todos con una conexión con las artes, para pintar juntos y compartir experiencias. Este enfoque multidisciplinar ha enriquecido el proyecto, subrayando la universalidad del lenguaje pictórico y la importancia de su cobijo como espacio de cuidado para lo indecible.

“Apuntes para un ensayo de la plástica” presenta el fenómeno plástico como el lugar en el que permitirse ser vulnerables y expresar nuestras verdades más íntimas. El proyecto se consolida como una argumento a favor de la pintura, no solo como una forma de arte, sino como un acto vital y transformador, una experiencia que nos permite construirnos a nosotros mismos y enlazarnos a los demás. Espero que “Apuntes para un ensayo de la plástica” inspire a otros a ver la pintura y el arte bajo una nueva luz. Quiero invitarte a unirte a esta conversación, a explorar tus propias experiencias a través de la pintura y a descubrir cómo este medio puede ser un espacio de cuidado y reflexión profunda. Este es solo el comienzo de un camino prometedor hacia un libro que aspira a ser una guía y un compañero para todos aquellos que buscan en la pintura una forma de pensar, entender y cuidar(se).

Dejo por aquí también el vídeo presentación que profundiza en el desarrollo del proyecto:

https://drive.google.com/file/d/123FEK7lEGmVZFucDChDThZSe05cAqdPf/view?usp=sharing

Lliurament de l'activitat A5

Pols, pèrdua i pintura. Pràctica Taller de Videocreació.

Públic

Hola!

Arribo una mica tard a compartir el meu procés amb aquesta darrera pràctica. Entre la feina, les altres assignatures i les festes, no havia trobat el moment de parar-me a documentar-ne per escrit el procés.

La meva idea per a videoinstal·lació se centra en el ‘videomapping’/vídeo escultura i pren de referència la pintura.

Durant el transcurs d’aquesta assignatura he procurat anar trobant un llenguatge en el vídeo, en la imatge en moviment, i em fa la sensació que aquest és cada vegada més proper al que més m’agrada fer, pintar. Per això en aquesta darrera proposta em plantejà integrar ambdues disciplines.

Aquest fou el primer esbós.

Els primers dies de l’any, aprofitant les festes, vaig estar ajudant la meva germana a fer neteja a casa seva, ja que fa poc es va mudar a la que era la casa de l’àvia, la casa que havia construït l’avi i en la que van créixer la nostra mare i la tieta.

Tot netejant les golfes, vam trobar una sèrie de rotllos de pel·lícula de fotografies antigues. Amb l’ajuda d’una app del mòbil (després de ser prou ximple per a pensar que amb l’invertir del Photoshop es rebel·larien) vam descobrir-ne les imatges.

En algunes de les imatges hi reconec l’àvia, fins i tot la mare de petita, per en altres s’hi rebelaren veritables desconeguts. Així fou com se m’acudí resoldre la instal·lació parlant de la pintura com al llenguatge de la pèrdua.

De moment estic muntant un vídeo/animació amb les fotografies per poder integrar-lo projectat sobre un llenç blanc en un cavallet.

M’hauria agradat portar el cavallet a les golfes de la casa, on vaig trobar les fotografies, i fer una instal·lació site-specific, però com no m’era viable, he pensat a fer la instal·lació en dues parts: una instal·lació de projeccions de les fotografies a les golfes i una altra al meu estudi en què es projecti el vídeo resultant sobre el cavallet.

La setmana passada vaig baixar a casa ma germana de nou i vaig projectar-ne la primera part.

Encara haig d’acabar de lligar com muntar la instal·lació a l’estudi, però aquí us deixo una foto del resultat de les fotografies a les golfes:

Espero durant aquesta setmana treure temps per acabar de muntar el vídeo i fer-ne la instal.lació projectada a l’estudi.

Gràcies per llegir-me,

Text curatorial d’exposició i referents

Públic

Hola!

Avui comparteixo un text entre la narrativa i l’assaig sobre el meu últim projecte: ‘Restos y ruinas’ i alguns dels meus referents ‘conceptuals’.

El projecte girava entorn la noció de la negativitat en el procés del gravat, tot i que en un principi es va plantejar com a una investigació entre la malaltia i la identitat. Com és un projecte dedicat precisament al procés, està ben plegat de tot el meu background referencial. De fet el manual en format llibre que acompanyava l’exposició, així com la paret principal de la mostra, recull imatges del procés però també un munt de cites claus dels textos i veus sobre els que es construí el discurs gràfic.

Com la meva pràctica s’interessa últimament per qüestions tractades per la filosofia, moltes de les veus que es relacionen amb els meus interessos ja són

exànimes (Adorno, Althusser, Benjamin, Foucault, Deleuze, Arendt i un llarg etcètera), però també segueixo d’aprop les idees de pensadores actives.

‘Mirar es una suerte de enfermedad’. -Soto, La performatividad de las imágenes)

En són un exemple les narratives d’Andrea Soto Calderón, del departament de filosofia de la UAB i col.laboradora de la Virreina (Centre de la imatge), que explora formes de pensar la imatge en la seva performativitat i que proposa en el seu últim llibre maneres de pensar la imaginació desde la materialitat.

‘La distancia no es un mal a abolir, es la condición normal de toda comunicación.’ -Rancière, El espectador emancipado

En estreta relació amb Soto, estan els escrits de Jacques Rancière, professor i filòsof francès, qui també reflexiona al voltant de les nocions de resistència i la política en la pràctica artística.

Pel que fa a crític i curadors, sintonitzo amb les sensibilitats narratives de Wendy Navarro o Javier Fuentes Feo. També m’interessen les reflexions escrites d’artistes com Juan Luís Moraza o Santiago Ortiz.

Podeu fer-li una ullada al text aquí.

Moltes gràcies per llegir-me,

Els meus peers i espais

Comissariat

Públic

Hola!

Per aquesta segona entrada comparteixo amb vosaltres alguns dels meus peers. He tingut la sort de conèixer-ne alguns i compartir-ne espais tant de treball com d’exposició, però tots ells són part important del desenvolupament de la meva pràctica, ja que em rodejo quotidianament de les seves imatges i els meus processos no en són al·lilens.

També comparteixo amb vosaltres alguns dels espais que aquestes persones fan créixer.

Paulina Silva – Espacio La Raíz

PAULINA SILVA CHALA · Artista en LA PECERA MERCADO DE ARTE Arte que abre ventanas. Así es la obra de Paulina Silva Chala — COOLTURIZE MAGAZINE

La Raíz Espacio de Arte – place of cultural interest in Granada, 15 reviews, prices – Nicelocal

La Paulina és una artista xilena, gravadora i pintora, però establerta a Granada on fa poc més d’un any va obrir junt amb dos companys el ‘Espacio La Raíz‘ . El passat octubre vaig tenir la sort de poder exposar el meu últim projecte de gravat ‘Restos y ruinas‘ a La Raíz , i compartir-lo amb una mostra de la Paulina, ‘Soy tú‘.

A La Raíz s’acullen artistes diversos, d’entre ells en destaco per la seva conjugació amb les meves solucions gràfiques (i perquè segueixo la seva feina de prop) la obra de Laura Agustí, de l’Elisa Ancori, de l’Elia Mervi i la Koko Che Jota, no us les perdeu.

Paula Bonet – Taller La Madriguera

Paula Bonet ilustración | Las láminas más bonitas de la artista LA ANGUILA Esto es un cuadro, no una opinión. Paula Bonet

la madriguera

L’any 2020 vaig estar dos mesos cursant les pràctiques al taller La Madriguera. L’obra de la Paula Bonet fou un referent clau perquè em decidís a estudiar tant il·lustració com arts, de fet fou ella qui m’animà a matricular-me a la Universitat.

La Madriguera és un taller de gravat al vell mig de Barcelona. S’hi fan tallers de tota mena: punta seca, aiguafort, monotípia, algrafia, telar, ceràmica, pintura… Però el que fa especial a La Madriguera no és tant la seva oferta formativa, sinó les persones que l’habiten i l’entorn que s’hi construeix. Gràcies a la madri he conegut persones i artistes fantàstics, de fet fou allà on vaig conèixer a la Paulina i on, un any més tard, es gestà l’exposició per a La Raíz.

De la Madriguera també podria destacar molts peers. Us recomano que li doneu una ullada a l’obra de l’Helena Laguna, la Irene Grazie, la Mapilotta i la Duna Llobet.

Sergio Sánchez – Siarte

Aquest estiu tindré la sort de poder presentar una petita mostra a Bilbao, a l’espai Siarte. Siarte és un espai per a la venda i exposició d’obra gestionada per Sergio Sánchez, també artista. El Sergio ven la seva obra i cedeix les parets del seu taller per a mostrar feina dels seus peers cada mes.

Volia destacar Siarte perquè es tracta d’un projecte petit, però que també exemplifica a la perfecció la importància de fer xarxa, de trobar-se amb aquells amb qui compartiu inquietuds i construir els espais on resoldre-les.

La ilusa – Artes y letras

Entrada por Hernani 8, librería en Bilbao

Gràcies al Sergio vaig conèixer La Ilusa, una llibreria, també a Bilbao on es juxtaposen lectura i imatge. La Ilusa la gestionen dos germans, el Sergio i la Bea, i és un espai on, a més de reivindicar la literatura, s’hi donen xerrades i tallers mentre a les parets hi ha mostra expositiva. Aviat també s’hi vendran reproduccions dels meus dibuixos i pintures.

En la pròxima entrada comentaré algunes línies de pensament que connecten amb els meus interessos pictòrics així com algunes veus contemporànies rellevants. Espero que els hi pugueu donar un cop d’ull a les artistes i els espais esmentats.

Moltes gràcies per llegir-me,

1. L'artista com a comissari. Identificar i situar-se en el context.

La meva pràctica

Comissariat

Públic

Hola!

Per a la primera aproximació a aquesta PAC per a l’assignatura de Comissariat, he pensat que havia d’emprendre l’activitat llaurant un context.

Em presento; em dic Judit Rambla, tot i que a xarxes i en la meva pràctica artística se’m coneix com a Judit Miau. De professió sóc il·lustradora però a mi sempre m’agrada afegir-li el cognom ‘i artista plàstica’, per a deixar entendre que el que m’interessa és pintar.

Deixo per aquí el link a la meva web: www.juditmiau.com

Hi trobareu una petita aproximació a qui sóc i què faig: una mica de background biogràfic, detalls dels últims projectes i l’enllaç a la botiga que m’ajuda a guanyar-me la vida (i a continuar estudiant!).

També us deixo el link al meu Instagram: instagram.com/juditmiau

No m’encanten les xarxes socials, però en el seu moment vaig descobrir la il·lustració gràcies a aquestes, així que m’agrada que sigui una petita finestra als meus processos. A més són una eina genial per a fer xarxa amb els peers.

Si els hi doneu una ullada, podreu fer-vos a la idea de les meves preocupacions i curiositats.

En la pròxima entrada us presentaré alguns amics i referents (peers) que són en el fons una part troncal de la meva pràctica.

Gràcies per llegir-me,

1. L'artista com a comissari. Identificar i situar-se en el context.