Hola!

Avui comparteixo un text entre la narrativa i l’assaig sobre el meu últim projecte: ‘Restos y ruinas’ i alguns dels meus referents ‘conceptuals’.

El projecte girava entorn la noció de la negativitat en el procés del gravat, tot i que en un principi es va plantejar com a una investigació entre la malaltia i la identitat. Com és un projecte dedicat precisament al procés, està ben plegat de tot el meu background referencial. De fet el manual en format llibre que acompanyava l’exposició, així com la paret principal de la mostra, recull imatges del procés però també un munt de cites claus dels textos i veus sobre els que es construí el discurs gràfic.

Com la meva pràctica s’interessa últimament per qüestions tractades per la filosofia, moltes de les veus que es relacionen amb els meus interessos ja són

exànimes (Adorno, Althusser, Benjamin, Foucault, Deleuze, Arendt i un llarg etcètera), però també segueixo d’aprop les idees de pensadores actives.

‘Mirar es una suerte de enfermedad’. -Soto, La performatividad de las imágenes)

En són un exemple les narratives d’Andrea Soto Calderón, del departament de filosofia de la UAB i col.laboradora de la Virreina (Centre de la imatge), que explora formes de pensar la imatge en la seva performativitat i que proposa en el seu últim llibre maneres de pensar la imaginació desde la materialitat.

‘La distancia no es un mal a abolir, es la condición normal de toda comunicación.’ -Rancière, El espectador emancipado

En estreta relació amb Soto, estan els escrits de Jacques Rancière, professor i filòsof francès, qui també reflexiona al voltant de les nocions de resistència i la política en la pràctica artística.

Pel que fa a crític i curadors, sintonitzo amb les sensibilitats narratives de Wendy Navarro o Javier Fuentes Feo. També m’interessen les reflexions escrites d’artistes com Juan Luís Moraza o Santiago Ortiz.

Podeu fer-li una ullada al text aquí.

Moltes gràcies per llegir-me,